Clara Peya.

L’univers de l’artista s’inspira aquest cop en els espais de pas, en els marges, en allò que mirem. 

Les perifèries reals i emocionals que genera un sistema hostil que no ens abraça a totes. Els perímetres que emmarquen i classifiquen la norma i la necessitat. Un viatge a les fronteres també del so, a través d’un estil pop amb electrònica minimalista i amb una clara aposta pel so de piano de paret amb sordina com una opció estètica que respon també a una opció política: donar espai a allò arraconat, menystingut.