Món casteller
Vilafranca del Penedès és per mèrits propis la "Plaça més castellera', ja que és en la genuïna plaça de la Vila on s'han pogut veure les actuacions castelleres més importants de la història.
Els castells, declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, són torres humanes que es construeixen des de fa més de dos cents anys (se'n troben referències ja al segle XVII) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeranga valenciana. A partir dels anys 80 del segle XX els castells es van anar estenent progressivament per tot Catalunya, Catalunya Nord i les Illes Balears convertint-se en un símbol molt potent de la identitat catalana.
El punt culminant del calendari casteller a Vilafranca se situa en la Diada de Sant Fèlix, durant la Festa Major de Vilafranca el dia 30 d'agost. Tanmateix, hi ha altres ocasions a Vilafranca, amb motiu de la celebració de fires o festes, on les demostracions castelleres són les protagonistes.
Les colles castelleres de Vilafranca
Entre els mesos de març i fins a finals del mes d'octubre podeu gaudir els
a la seu de cada colla (dia de la setmana i hora d’inici):
- Castellers de Vilafranca: dilluns: 20h - dimecres: 20.30h - divendres: 21.30h
- Xicots de Vilafranca: dimecres: 21.30h - divendres: 22h
- Colla Jove dels Xiquets de Vilafranca: dimecres: 20h - divendres: 20.30h
Guia bàsica per entendre els castells
Quan vegis un castell podràs identificar les següents parts:
Pinya: és la base del castell, on es troba el gruix de persones, que donen suport al castell. Els castellers que formen el nucli de la pinya són: baix, contrafort, primera mà, segona mà (i successives), lateral, vent, agulla, crossa, i també poden formar part dels diferents cordons concèntrics de reforç i protecció, que tenen la doble funció d'estintolar el tronc i de fer de coixí humà per esmorteir els impactes en cas de caiguda. El darrer cordó de la pinya fa pressió amb els braços estirats i vigila el desenvolupament del castell.
Tronc: és la part visible del castell, formada pels pisos compresos des dels baixos fins al pis immediatament anterior al de dosos. Determina el grau de dificultat del castell, pel nombre de persones implicades, segons la quantitat i l'alçada de les rengles (cada una de les columnes del castell) del tronc. El tronc està format pels baixos, els segons (el primer pis visible en castells sense folres), els terços, a sobre dels segons i successius.
Pom de dalt: està format pels tres darrers pisos del castell i sempre tenen la mateixa composició, independentment del castell: de baix a dalt, els dosos, format per dues persones, l'acotxador o cassoleta (normalment el més petit del castell, que està amb un peu a cada dos, i acotxat agafat als braços dels dosos), i per últim l'enxaneta (que trepitja als dosos i passa per sobre de l'acotxador, que li fa de subjecció, i quan aquest fa l'aleta, és quan el castell està carregat).
Folre: se situa a sobre de la pinya i té gairebé la mateixa forma que una pinya de castell sense folre. S'utilitza per a subjectar als terços i ajudar els segons en castells de més dificultat. Per exemple: el 3 de 9 amb folre.
Manilles: són els castellers situats sobre el folre, al nivell dels terços, i que ajuden a subjectar als quarts. Se sol utilitzar en els pilars de 8, les torres de 9, o en els castells de 10 pisos.
Puntals: són els castellers situats sobre les manilles, al nivell de quarts.
Músics: són els castellers situats fora de la pinya i són els encarregats, mitjançant el toc tradicional, de marcar l'inici de l'intent, així com de marcar quan el castell s'ha coronat i ha finalitzat. Està comport pels grallers i tabalers.