Quan acudeix al seu germà Adrián buscant refugi i comprensió, aquest reacciona qüestionant-la i pressionant-la. Així, Alex es distancia del seu germà i de tot el que coneix. Al llarg d’un any viu sola el fàstic, la vergonya i la culpa. Adrián, consumit per la ràbia, pren les seves pròpies decisions en un camí cada vegada més fosc, molt lluny del que l’Alex necessita. Mentrestant, ella interpreta el venjatiu personatge de Medea i troba en el teatre l’única manera de canalitzar el seu dolor i la seva ira.
Imatge
