S'engeguen motors per la Fira del Gall 2015

dilluns, 2 novembre, 2015

"La Fira del Gall de Vilafranca del Penedès es perd en la nit de la història. Temps era temps, Vilafranca havia tingut dues fires d’aviram, la de Sant Tomàs, el 21 de desembre, que seguim celebrant i una altra el mes d’agost, quan s’havien acabat les feines de la sega i batuda dels cereals.

El cert, però, és que la Fira del Gall o de Sant Tomàs anà esllanguint-se a l’inici de la dècada dels anys seixanta del segle passat, eclipsada pels cants de sirena de l’aviram híbrid vingut de les Amèriques, d’engreix fàcil i d’una carn tan insulsa que requereix abundància de pebre picant. Un període de decadència per mor de la modernitat... i del preu. La conversió d’una menja exquisita, pròpia de bisbes i menestrals en un mataganes popular.

A mitjans dels vuitanta, la Fira del Gall no és altra cosa que unes poques parades d’aviram, confoses en la bigarrada oferta d’un mercat setmanal que no para de créixer, empetitint més encara l’escadussera oferta d’aviram de pagès. Les races autòctones, el superb Gall del Penedès i l’Ànec Mut del Penedès, gairebé queden extingides. És aleshores quan el Patronat Municipal de Comerç i Turisme n’agafa la responsabilitat de revitalitzar la Fira. La resposta és gairebé immediata i constant. Any rera any, la Fira del Gall no para de créixer en paradistes, activitats i visitants, enllapolits aquests últims per la descoberta d’una Mostra de Cuina d’Aviram que els ofereix uns plats i uns sabors desconeguts.

Ben aviat cal abandonar les places de Santa Maria i de Jaume I que es fan insuficients per acollir la Fira del Gall i aquesta es desplaça a la Rambla de Sant Francesc, on es celebra actualment.

Avui en dia, la Fira del Gall és una de les activitats de més envergadura i, paral.lelament amb la Festa Major, la que atrau un més gran nombre de visitants."

La Fira és un aparador excepcional de l’aviram propi del Penedès. Estem parlant del Gall del Penedès, és de plomatge negre brillant, tot i que també pot presentar-se en tres altres varietats de plomatge: blat, aperdiuat i barrat. La seva pota, de color blau cendrós i el peculiar clavell amb que remata la cresta pel darrera. La Gallina del Penedès és més difícil d’identificar perquè en la seva cresta no es produeix el característic clavell que identifica el mascle, però les seves potes sí que són com les del mascle, de color blau cendrós. Aquesta gallina pon uns ous d’un ros molt pujat, de color torrat, de closca molt consistent i sovint de dos rovells. Finalment podem trobar també l ’Ànec Mut del Penedès és una varietat del conegut ànec de Barberi, adaptada des de temps immemorials al Penedès, on ha desenvolupat unes característiques pròpies. De plomatge majoritàriament negre, el seu principal signe identificatiu és que no produeix els sons característics de la majoria de varietats d’ànecs. Per això se li diu ànec mut.

Aquest aviram el podeu comprar en viu i emportar-vos-el sacrificat i plomat de forma gratuïta. És un servei exclusiu que us ofereix la Fira.