La societat medieval

Vilafranca va tenir un creixement intens durant la segona meitat del segle XII. La situació de Vilafranca com a via que enllaçava les terres cristianes amb les musulmanes va ser decisiva per al seu desenvolupament. Com a conseqüència d'aquesta rellevància, el rei Alfons I va fer donació dels drets de notaria a l'Església l'any 1188. La coincidència de les celebracions religioses amb les fires i mercats com a activitats inseparables i la concessió reial dels drets de notaria van fer que l'Església de Vilafranca exercís un notable poder econòmic i jurídic.
![]() |
| Clica per ampliar el plànol. |
El centre de la població girava a l'entorn de la primitiva parròquia de Santa Maria, una església parroquial que va ser la primera que va integrar el gòtic.
Es van construir altres edificis notables, com ara el convent d'un orde mendicant: el convent de Sant Francesc; l'església d'un convent d'un ordre militar: la capella de Sant Joan i altres edificis amb un clar protagonisme en uns fets cabdals a la història de Catalunya com ara el Palau Reial, on va morir el rei Pere III el Gran, o el Palau Baltà, que la tradició diu que fou l'escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al segle XV.
![]() | ![]() | ![]() |
![]() |
| Ruta Medieval (pdf) |












